33 (0) 4 68 55 47 90

menu drop down by Css3Menu.com

menu drop down by Css3Menu.com

Poemes

Josep-Sebastià Pons (1886-1962)
és un dels més grans poetes catalans que hem tingut a Catalunya Nord. La seva poesia exalta la bellesa de les coses simples de la vida de cada dia, la nostra terra, els camins, les ermites, les fonts...i també els animals de les terres de l'Aspre, al costat d'Illa, el seu poble.

Dolça perdiu

Dolça perdiu, i tu guatlla daurada,
ara torna la caça dins les valls.
El gos, per aixecar vostra volada,
ensumarà tots els amagatalls.

I no hi valdran ni la coma deserta
ni la falguera i les pedres del riu.
I cel amunt tota via és incerta
en esplendor serena de l'estiu.

Mes amigues, fugiu l'alba enganyosa
que fa les altes fulles resplendir.
Fugiu la font innocenta i plorosa
que escampa dins la pila un rajolí.

Aquell pagès que tot al mig de l'era
traçava un cercle igual amb el flagell,
ja us fa la guerra a l'hora matinera.
Si té el fruit de l'espiga, vol l'ocell.

I creu que tot el món és son imperi,
que seu fetes per caure en el sarró,
i no teniu cap sant que us alliberi,
guanyat per vostre cant ennaigador.

Cap sant vos dóna entrada a sa capella,
pel finestró de lloses i de calç,
i tot alçant el dit vos aconsella
mentre que el segador gira la falç.

Dolça perdiu i gutalla de la userda,
que agermaneu la flauta i el flabiol
i us refresqueu el pit dins l'ombra verda
i escampeu la niada arran del sòl.

                                                       Josep-Sebastià Pons

 

Traduccions

Si necessiteu una traducció

feu un clic